... es un tros de història

 Els jocs són elements fonamentals en el desenvolupament de la Humanitat. Estan relacionats amb la forma en que els grups socials es plantegen davant la naturalesa en els començaments de les formes culturals i passen a ser mètodes d'adaptació dels infants en la societat industrial i actual. Transmeten ideals i valors de la societat. 

Els Jocs no són una característica pròpia de les èpoques recents. Ja se sap que els nens del paleolític, ja fa uns 20 mil anys, s'entretenia amb unes tires d'os amarrades a una corda, fent girar per produir un so semblant al del bou. Es coneix també de petites nines fetes de pedra que segurament eren entreteniment de les més petites. Encara que també hi ha teories que diuen que corresponen a figures que es feien per atreure la fertilitat.  

L'edat mitjana es va caracteritzar per la relació estreta que hi havia entre el tipus de societat i les joguines que utilitzaven els nens: representaven soldats, armes, cavalls. Una clara representació de l'aristocràcia feudal, amb els seus entreteniment basades en una varietat de campionats que es realitzaven durant l'any. Encara que es van mantenir les pilotes i els cascavells. Un element nou va passar a ser el venedor de joguines. Uns artesans que recorrien festes i festivals per promocionar el seu producte. 

No es sol un joc...

Tota civilització naix, creix i evoluciona segons els esdeveniments 
que es desenvolupen en ella i la seva població es va adaptant a ells de manera diversa, estes no són producte de l'atzar sinó una resposta de la població als canvis que es produeixen en el seu context geogràfic, socioeconòmic i cultural; uns canvis que afecten d’una forma diferent a homes o dones i les seues tasques. Es podria dir que els jocs tradicionals han anat evolucionant al mateix temps que es transformava la seva societat canviant així la seva finalitat i la seva significació.

El joc, com a manifestació de la cultura popular, és un mirall dels 
rols de sexe, donada la importància que té com a vehicle de 
cultura, ha de sotmetre's a una revisió des d'una perspectiva lliure 
de prejudicis de gènere. 
Forman part del ahir o de l'avui d'una societat, els jocs i 
tradicions populars són part del seu patrimoni i la seva recuperació 
suposa una font de riquesa cultural important que ens ajuda a 
entendre el nostre passat i el nostre present.

 

El joc

 El joc és una activitat inherent a l'ésser humà. Tots nosaltres hem après a relacionar-nos amb el nostre àmbit familiar, material, social i cultural a través del joc. Es tracta d'un concepte molt ric, ampli, versàtil i ambivalent que implica una difícil categorització. Etimològicament, els investigadors refereixen que la paraula joc procedeix de dos mots en llatí: "iocum i LUDUS-lüder" ambdós fan referència a broma, diversió, acudit, i se solen utilitzar indistintament juntament amb l'expressió activitat lúdica. 

 Es pot afirmar que el joc, com qualsevol realitat sociocultural, és impossible de definir en termes absoluts, i per això les definicions descriuen algunes de les seves característiques. Entre les conceptualitzacions més conegudes apuntem les següents: 
 -Huizinga (1987): El joc és una acció o ocupació lliure, que es desenvolupa dins d'uns límits temporals i espacials determinats, segons regles absolutament obligatòries, encara que lliurement acceptades, acció que té fi en si mateixa i va acompanyada d'un sentiment de tensió i alegria i de la consciència de-ser d'altra manera-que a la vida corrent. 
 -Gutton, P (1982): És una forma privilegiada d'expressió infantil. 
 -Cagigal, JM (1996): Acció lliure, espontània, desinteressada i intrascendent que es fa en una limitació temporal i espacial de la vida habitual, d'acord amb determinades regles, establertes o improvisades i l'element informatiu és la tensió.

Introducció

Ací comença una prova per a un teball monografic d'investigació, que consistira en un blog dedicat a els jocs populars tant en la baix del Vinalopó, com a la resta del globus